BIBLIOTECA

Vols saber quina és la història de la nostra biblioteca?

Tot va començar quan vam haver de triar la mascota de la nostra biblioteca. Era un drac i li havíem de posar nom i escriure una història de com l’havíem trobat a la nostra escola. Ho vam fer entre tots . Li vam posar LLAMPEC  i ens van sortir uns contes i uns dibuixos meravellosos.

Aquí teniu un dels contes més interessants.

” Era un dia a la biblioteca del C.E.I.P. Llagut, on l’Agnès estava fent neteja.Bé, en realitat estava ordenant els llibres que els de P5 havien tirat per terra i la biblioteca semblava un camp de batalla.Va ser llavors que l’Agnès va fer una troballa sorprenent.

-Què és això?- es va preguntar l’Agnès . Semblava un ou.- Però si els dinosaures s’han  extingit!- va exclamar. I no era gens estrany que ho pensés perquè l’ou tenia la mida d’una motxilla . - Bé , és igual , així podré fer una super truita .

A la cuina mentre l’Agnès preparava  els mil i un ingredients  que posaria dins la truita gegant, l’oli s’anava escalfant i l’ou també s’escalfava.

De cop i volta  es va sentir una explosió: BOMMMMM!

- Apaga el volum de la tele !- li va dir el seu home

-Per fi! Començava a estar una mica  estret allà dins !- va dir un ésser estrany sortit de l’ou.

- Què ets? Qui ets?  Què n’has fet del meu ou?

- Jo sóc, o més ben dit era, el teu ou, i sóc un drac  i dels més guapos per cert.

-SURT D’AQUÍ! AIXÒ ÉS CASA MEVA!!-es va posar a cridar l’Agnès

-D’acord, ja em buscaré un lloc més tranquil….- va dir el drac tot trist .

I en un obrir i tancar d’ulls el drac ja nohi era.

” Veig al·lucinacions” va pensar l’Agnès

-Me’n vaig al metge!

-Apa, però si són les quatre de la matinada!- va dir el seu home

L’endemà a classe de català , es notava molt que l’Agnès  no estava bé. Estava escrivint i feia unes faltes…! La classe de sisè ja no podia més i li va preguntar:

- Agnès , què et passa?

- A mi ? res- va contestar insegura

- Apa, si no saps ni què fas!

És que veig al·lucinacions . Ahir a la nit  em va parlar un drac que venia de la biblioteca .

-Què?

- Has provat d’anar al metge?

- Estava tancat…

- Jo crec que els dracs existeixen i no tens al·lucinacions Agnès - va dir un alumne

-Potser… mira tan de bo tornés !

PUF PAM PIM!

Va aparèixer el drac

-Hola, queda’t siusplau- suplicà l’Agnès - estaries molt bé a la biblioteca que és on vas néixer.

- Sí, sí - van dir tots els de sisè.

- Com et dius?

- No ho sé!

- Et podries dir LLAMPEC. M’encanta aquest nom -  va dir l’Agnès emocionada.

-A mi també m’agrada- va contestar el drac.

- Una pregunta,  com has vingut aquí?

-Mira- començà a explicar - Jo vivia molt lluny d’aquí , tenia un germà que…

-Però - el tallà l’Agnès -  Com ho saps si eres un ou?

- TU NO VEUS GARFIELD? - exclamà en Lampec indignat- a dins de l’ou podia veure-ho tot . Jugar a la Playstation, mirar la tele, jugar a tennis…

- COM? - tornà a dir l’Agnès.

- Ah! estimada Agnès una coseta de no res… NO EM TALLIS MÉS QUAN PARLO !!!!!!!

-Sí.

- Doncs el meu germà era un golafre i es menjava tot el que trobava . La mare el va fer fora i es va haver de buscar tot solet el menjar. Va anar a un poble i es va menjar tots els animals, va començar a menjar persones . Era idiota el pobre… Per la seva culpa els dracs tenim mala fama . I al final es volia menjar una princesa . però va venir un cavaller i…

- Però si això és la llegenda de St. Jordi . - van dir tots

-ST JORDI ? St JORDI ? És un …

- Calla , calla ,no cridis tan fort que es pensaran que estem bojos

- Agnès - va dir l’Annabel que passava per allà - Que us heu tornat bojos fent aquests crits?

- Va , em quedo a la vostra biblioteca - va dir en LLampec.

- Visca!!!!

L’endemà , en Llampec va ser el centre d’atenció. Es feia passar per un ninot de peluix , i tothom el tocava i el mimava.Els únics que sabien que era un drac de debó eren els de sisè i l’Agnès .

 

                                                 Els de sisè