PROJECTE INTERDISCIPLINAR curs 09/10

Sant Pere Pescador, municipi de 1.710 habitants, té una extensió de 17,80 km2 que s'estén al centre del golf de Roses.

El sector litoral de platja i aiguamolls i el tram del riu Fluvià, que travessa el terme, estan inclosos dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.

És l'únic indret de la costa brava on hi podem trobar més de sis quilòmetres de platja verge de dunes i sorra fina.

Les principals fons d'ingressos de l'economia local provenen bàsicament de l'agricultura i el turisme.

Les terres planes i fèrtils es dediquen a conreus de regadiu com la fruita dolça gràcies als nombrosos canals que hi circulen i a la riquesa de les aigües freàtiques.

La poma és el principal element de producció agrària i s'exporta arreu gràcies a la seva reconeguda qualitat.

Sant Pere Pescador és el lloc idoni per fer tota mena d'esports. A les platges s'hi fan multitud d'activitats com: windsurf, vela o caiac.

Alhora, les grans extensions de zones verdes i boscoses ofereixen la possibilitat de practicar el senderisme, l'equitació o llargues passejades en bicicleta.

El pas del riu Fluvià dóna al municipi un paratge natural únic a on delectar-se d'un relaxant dia de pesca envoltat d'un entorn únic i singular.

Escut caironat: de gules, dues claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda i per damunt de la d'argent en barra, acompanyades a la punta d'una faixa ondada d'argent. Per timbre, una corona mural de vila.

En Carxofa

Bertrana Gomis, Prudenci
Contes

En Carxofa es passava els jorns sol, perdut, maldant dins aquesta planúria fantàstica i traïdora que, vorejant el mar a un costat i altre de les goles del Fluvià, s'estén des de l'Escala fins a Roses. Era, en definitiva, un trist pescador lacustre... es titulava a si mateix l'almirall de les aigües mortes, volent significar el domini absolut que tenia d'aquells tocoms laberíntics, habitats solament per fotges i rat-bufos, rasclons i bernats pescaires.
I en Carxofa tenia la seva flota: una barca de quilla en el riu, devers Sant Pere Pescador, i una veta com un bressol, que transportava a coll segons les necessitats de les pesqueres (...)
En Carxofa vivia en una casica dels afores del poble, a un tirat de pedra del Fluvià. En temps de pluges el riu hi arribava fàcilment, i en Carxofa el deixava entrar amb aquella alegria. Eren amics d'anys, i un i altre congeniaven prou bé per a suportar-se (...). El jove, que comanava el llagut i eixia a arriscar la vida en plena mar, més enllà dels rompents, solia menysprear, tabolejant, el vell pescador d'aigua dolça, que feia la viu-viu, manyagament, amb la seva barcota plana.

Al·legoria

Teixidor Comes, Joan
Fluvià

El Fluvià ha fet el seu trajecte i no recorda
ni cascades ni afraus ni la campana d'aigua
caient sobre els còdols com en un dia de festa.
La pollancreda ha suspès el seu clam.
Hi ha fang i llot al fons enterbolit.
Ha arribat el temps de meditar, de fer balanç
de tot el que has viscut, del lloc feliç
i de la dissort que et malmenava i t'atuïa.

"Desenllaç"

Sant Pere Pescador descrit per Prudenci Bertrana

Bertrana Gomis, Prudenci
Proses bàrbares

Sant Pere Pescador està enclavat a la ribera esquerra del Fluvià, a tres quilòmetres del mar. Com tots els pobles que s'aixequen en l'extensió immensa de conreus i de maresmes que circumden el golf de Roses, s'albira de lluny; griseja entre la verdor dels camps enrondat de pallers, de tàpies, de poalanques i figueres. Les seves cases són baixes; mai no tenen més de dos pisos; algunes, bastides de menuts rierencs, s'esquerden i s'enrunen. Hi ha fems i palla pels carrers. Les fatxades blanques, grogues, blaves, els balcons engingollats de panotxes i les finestres amb testos de marduix i alfàbrega, els comuniquen un aspecte festiu i rioler.

A les envistes de Sant Pere

Anglada d'Abadal, Maria Àngels
No em dic Laura

Havent-se ja separat els camins, l'hereu de can Moragues feia galopar el seu fidel 'Agut' sense aturar-se a mirar la contrada bellíssima, que coneixia molt bé: les closes, amb els grans ramats d'ugues i els poltres de salts imprevisibles, més endavant ja els conreus, els camins ombrejats, tot ho passà de pressa fins que arribà a les envistes de Sant Pere Pescador.

"Una història d'infants"